Creu-me si et dic que els dies previs al llançament de la newsletter he sentit una excitació semblant a la que m’envaeix una nit d’estrena. Sovint defugim
A les 16:26 he lliurat el meu Treball de Final de Màster en Recerca Clínica. Sí. Això és el que us havia d’explicar avui. Potser
Passat demà farà 2 anys que es va aturar el món. Allò de planificar el dia, la setmana, el mes o les vacances… Allò de
S’acosta el 16 d’abril i també el moment de fer-vos-en partícips. I encara que sigui una mica prematur, avui és el dia per desvelar-ho. Em
Admeto que vaig obrir els vostres missatges amb certa inquietud per saber què us semblava la idea d’impulsar un podcast sobre veu. Tenia també molta
Fa un parell de setmanes que vaig darrere de fer un directe per donar resposta a les preguntes que em plantegeu un cop heu llegit
En cas que algun dia decideixis llançar el teu propi podcast, assegura-te’n primer que el nom que hagis triat no estigui en ús. Abans de
Amb la d’avui seran 8 les cartes compartides. Les he comptat i no m’ho podia creure. M’han passat les setmanes volaaaaant! Que de pressa passa
L’Alba, una de les persones que segueix la newsletter, m’ha demanat en diverses ocasions que expliqui com va anar la defensa del meu TFM. No
Acostumats com esteu a cartes més aviat llarguetes, la d’avui us semblarà curta. El motiu és que, a banda d’anar de bòlit tota la setmana
Si la memòria no em falla, avui fa 33 anys que vaig cantar a Eurovisión. Laussanne, 6 de maig. Actuava en 16a posició. Vam quedar
Déu existeix. Es diu Daniel i treballa a Instagram. Sí! Daniel va aconseguir «deshackejar» el compte de nina_academia a Instagram i estem feliços d’haver recuperat
Quan estudiava logopèdia vaig descobrir que les persones sordes no són mudes. Que no desenvolupin la facultat d’expressar-se oralment a través del llenguatge perquè no
En escriure la data de la newsletter m’he adonat que som a dissabte. A algú més li passa que no sap en quin dia viu?
Cinc anys fa que vas marxar, Carles. Aquell 2 de juny de 2017, jo era al Teatre Coliseum de Madrid fent Mamma Mia! Entre funció
El 28 de gener de 2018 fèiem la darrera representació de Casi Normales, un musical que va merèixer 9 nominacions als Premios de Teatro Musical,
«Hi ha moments que recordes tota la vida. Hi ha moments que esperes i somies tota la vida. Aquest, és un d’aquells moments.» Amb aquestes
Diumenge passat va sortir publicada en paper i també en vídeo l’entrevista que l’Antoni Bassas m’havia fet uns dies abans per al diari ARA. L’entrevista
De les moltes consultes que rebo, una de les més habituals prové de pares, els fills dels quals tenen clar que volen dedicar-se a la
Sense newsletter des del 9 de juliol. Motius personals i professionals m’han impedit escriure-la. Sembla que torna la calma i, amb ella, l’ordre i els
L’avi Joan hauria complert avui 114 anys «Si pudiera vivir un poquico más», em va dir als seus 98 – no sense abans fer una
Com ens ho fèiem cinquanta anys enrere quan en moltes cases no hi havia ventiladors ni aires condicionats? Ho recordeu? Obríem les finestres de bat
En un article científic que desvela els mecanismes a través dels quals el cervell interpreta els senyals d’amenaces i les converteix en por, llegeixo que
La meva veu, assaig rere assaig, es va adaptant als nous reptes que m’exigeix Los Puentes de Madison. Li estic agraïda, a la meva veu.
Divendres passat, després d’haver-vos enviat la carta setmanal, vaig començar a escriure la idea central de l’episodi 16 de TU VOZ TU ÉXITO que havia
Demà en faig 56. A mi sempre m’ha agradat fer anys i celebrar-ho amb les persones que estimo. I a vosaltres? No creieu que celebrar
Des de la sala d’espera d’un centre mèdic que dona a la recepció i als passadissos que porten a les consultes, observo un anar i
Escric, amb retard, una carta que coincideix, en certa manera, amb la primera que vaig enviar ara fa vuit mesos i que es titulava «Els
La setmana vinent entrem al teatre. És un moment molt emocionant. L’escenografia, la roba, el maquillatge, les perruques, l’utillatge, els músics, el so. La funció
He fet una repassada als darrers missatges que m’heu anat deixant i avui em proposo donar resposta a una de les qüestions que heu plantejat.
Estimats i estimades… Vaig de bòlid. Però no volia deixar passar aquesta setmana sense escriure-us quatre ratlles per dir-vos que això està sent una bogeria.
Han passat tantes coses durant aquestes tres setmanes que no sabria per on començar a escriure. De tot el que he viscut aquests dies, hi
Sempre he pensat que si mai perdés la veu i la possibilitat de cantar, m’aniria pansint i apagant. Sentir la confessió de Celine Dion, setmanes
Avui he tingut una conversa interessantíssima amb un psiconeuroimmunòleg al voltant del reflux gastroesofàgic (RGE), una malaltia que condiciona la vida quotidiana de la població
Avui vaig tard. Volia tenir enllestit l’episodi del pòdcast que s’ha de publicar avui dissabte 28 de gener. Per què? Doncs, perquè estic d’estrena i
Avui toca donar resposta a una de les consultes que heu anat deixant, poques, tot s’ha de dir. Confio que us animeu a preguntar sense
Demà, 25 de febrer, farà un any que vau rebre la primera newsletter. Ho celebrarem donant resposta a una consulta ben interessant que m’heu fet
No sé si us agreixo prou les consultes i comentaris que tan amablement em feu arribar. No deixa de sorprendre’m que la carta setmanal o
L’any 1992 vaig tenir l’immens privilegi de treballar amb l’Ovidi Montllor al musical Cabaret. De l’Ovidi vaig aprendre dues coses: que és l’actor qui dignifica
Una lectora em demana que parli de «Començar a cantar als seixanta». La plasticitat cerebral és la capacitat del sistema nerviós (neurones) per regenerar-se (anatòmicament
Com a logopeda conec i he viscut de prop les conseqüències de l’Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA). I, malgrat tot, la pel·lícula «L’últim equip del Juancar»
Sí. Torno a ser aquí. Vaig marxar a la francesa i no us vaig donar cap explicació. Necessitava temps per a mi. Temps per pensar.
Quina trempera rebre els vostres correus i saber que us fa il·lusió tornar a llegir-me. Aprecio moltíssim les vostres paraules tan amables. No deixeu de
Llegeixo amb tristesa que Céline Dion ha perdut ja qualsevol control sobre la seva musculatura. Us vaig parlar d’ella en una altra carta, no sé
En una partitura, tan importants són els sons com els silencis. La suma, i ordenació en el temps, d’uns i altres, produeix allò que en
La primera carta de 2024! I no és la dels Reis. Enguany no els escriuré. Tinc tot el que necessito… Salut, energia, il·lusió, projectes que
El 13 de gener de 2014 obríem les portes de Rambla Can Móra número 27, i mai millor dit perquè no n’hi havia pas, de
Per res del món voldria espatllar-vos el cap de setmana, per bé que me n’alegro que tingueu tres dies per endavant atesa la llargària de
No estava gaire «catòlica», dimarts passat. Durant unes hores vaig perdre el sentit de l’humor, i no me’l trobava. És el pitjor que ens pot
A diferència del que ocorre en les arts escèniques, quan hom fa una entrevista de feina en qualsevol àmbit o sector, els entrevistats no seleccionats
«M’agradaria saber si aquest curs intensiu pot treure’m la por o pànic a parlar en públic». No em va sorprendre gens rebre ahir aquesta consulta.
Divendres vaig marxar a la Cerdanya. Em feia moltíssima il·lusió passar-hi uns dies i desconnectar, cosa que faig molt menys sovint del que voldria. Tant
«Podries parlar sobre les rutines i la higiene vocal durant la gira d’un musical? I sobre els hàbits necessaris i la nutrició?» Luís Angel, molt
Divendres passat, a aquesta hora, tornava de Madrid. Hi vaig anar a fer el segon dels càstings a què m’havien convocat. És molt gratificant que
Canalitzar la rehabilitació a través de l’art Vaig conèixer la Mireia molt abans que li diagnostiquessin el primer tumor, amb només vint-i-tres anys. La nostra
«El metge m’ha dit que faci Pilates» A Nina Studio sovint atenem persones que, aconsellades pel seu traumatòleg, volen iniciar-se en el mètode. «Faci Pilates
Tenia previst reprendre la newsletter el passat juliol amb la carta que estàs a punt de llegir. La recupero d’esborranys i, posats a fer, escric
L’envelliment de la veu va ser el tema que vaig triar per estrenar-me en la secció sobre veu al programa La Selva que presenta Xavier
Recordo amb una claredat meridiana el primer dia que em vaig plantar davant una càmera a l’Estudio 1 de Prado del Rey amb vint-i-un anys.
El moment més esperat de Nadal era, sense dubte, culminar el pessebre per poder-lo enfarinar amb pólvores de talc. Durant les dues hores que trigàvem
«Què puc prendre per recuperar d’immediat la veu?» Aquesta és la pregunta que més sovint em feu, acompanyada sempre d’una considerable urgència. Desenganyeu-vos. La
Entrar a l’estudi de RAC 1 és trepitjar un lloc molt familiar. Excepte les audiències – i les espumes dels micròfons que es van canviar
