L’envelliment de la veu va ser el tema que vaig triar per estrenar-me en la secció sobre veu al programa La Selva que presenta Xavier Grasset.
A la tele he fet treballs ben diversos com a presentadora, cantant o actriu però fer una secció en el context d’un programa d’entreteniment, és nou per a mi.
Per preparar la secció d’aquest primer dia, vaig triar un seguit de missatges que en deu minuts no vaig tenir temps a desplegar. Per sort, la newsletter em dona l’oportunitat de fer-ho sense cap rellotge que em mani la pressa. Només tu, que em llegeixes, tens la paraula i decidiràs si arribes o no fins al final d’aquesta carta.
El primer missatge que m’havia proposat donar és que la veu no envelleix sinó que evoluciona i ho fa favorablement o desfavorablement en funció de la cura que tinguem del nostre cos, en general. La veu viu dins del cos i depèn d’un conjunt de sistemes de l’organisme. Si aquests envelleixen i emmalalteixen, la veu envellirà i emmalaltirà. Vaig posar l’exemple, dràstic, de la veu de Whitney Houston, a qui la tríada de tabac, alcohol i drogues va destrossar la veu. I no una veu qualsevol no, una veu absolutament extraordinària i prodigiosa.
L’exemple de la Whitney és un cas extrem, però ens ajuda a entendre cap a on pot evolucionar una veu en funció del grau d’intoxicació a què se sotmet un cos. No cal arribar a aquest extrem, n’hi ha prou amb mantenir uns hàbits alimentaris i estil de vida poc saludables per percebre apagat, airejat i rogallós el timbre de la nostra veu. Malgrat el pas dels anys, el timbre de la nostra veu hauria de romandre viu, nítid i sense ni una espurna de rogall.
Això val tant per a homes com per a dones? La veu femenina no viu al marge dels canvis hormonals. Aquests l’afecten i molt. Si bé és cert que qui els notarà més, i patirà, son les veus d’ús professional. En una altra secció a La Selva serà interessant ampliar el que vaig comentar sobre l’activitat física i l’alimentació com a veritables aliats no només per fer front als signes d’alerta de la menopausa sinó també als entrebancs vocals amb què topem a causa de la sequedat extrema que provoca la davallada d’estrògens.
En parlar de vi, el mot envellir pren connotacions positives. Hauríem de començar a canviar el xip i pensar en positiu quan parlem d’envelliment de la veu. T’has adonat que a mesura que passen els anys la teva veu guanya en matisos? La veu no envelleix per complir anys, la veu envelleix quan no tenim cura del nostre cos de forma global i quan no l’entrenem i utilitzem correctament. I en aquest sentit he de dir que el millor que pots fer per a la teva veu és cantar, perquè quan cantes fas una gimnàstica extraordinària.
Dimarts 1 d’octubre, dia del meu aniversari, torno a fer secció i no puc tenir un regal millor que parlar a la televisió d’una malaltia que requereix tota la nostra atenció i que demanda tota la visibilitat que puguem donar-li. Dimarts parlaré de l’esclerosi lateral amiotròfica (ELA) i del valor de la veu, una renúncia dolorosíssima a què han de fer front les persones diagnosticades d’ELA quan la malaltia avança i perden la veu i qualsevol possibilitat de comunicar-se oralment.
Que tingueu molt bona setmana!