La darrera de l’any

El moment més esperat de Nadal era, sense dubte, culminar el pessebre per poder-lo enfarinar amb pólvores de talc. Durant les dues hores que trigàvem a muntar-lo, no parava de recordar a ma mare i les meves germanes que el talc el llençaria jo i només jo. La meva mare, que el passat 25 de desembre en va fer 87, encara el fa, el pessebre. No sé en quin moment vaig deixar de celebrar Nadal, no recordo quan vaig deixar de sentir i viure aquesta festa de la forma en què la sentia i vivia de petita. Per a mi fa molts anys que l’únic sentit del dia de Nadal és que ma mare fa els anys, i això sí que és rellevant. I cada cop ho és més. En canvi, visc amb molta emoció el darrer dia de l’any. M’envaeix la sensació de «darrer cop». Com si alguna cosa important s’acabés per sempre. I, en certa manera és així. S’acaba el 2024 i no tornarà. Podem recordar-lo o fer balanç per comprovar quants propòsits, dels que ens vam fer, s’han acomplert. Però tornar, no tornarà.

Miro enrere i sento vertigen un cop més de tot el que ha passat enguany, tant personalment com professional. Vaig iniciar l’any amb la inauguració de Nina Academia Online i la celebració dels 10 anys de Nina Academia Presencial. Acabàvem d’impulsar Nina Academia Music, el segell del jove talent, amb la presentació de la nostra primera artista, Abril Pastor, a qui enguany hem produït un segon single «Si me preguntan por ti«. Hem produït, a més, el nostre segon artista, el single del qual molt aviat veurà la llum.

A l’abril vaig rebre un correu d’una agència en el que em convocaven a un càsting «Tens moltes possibilitats que et donin el paper. Tenen clar que et volen a tu». Vaig pensar que aquesta frase l’haurien dit abans a alguna altra actriu que optava al mateix paper i amb les mateixes possibilitats que jo. Però em devia equivocar perquè em van donar el paper i vaig participar a MARILIENDRE amb un repartiment de joves talentosos i un equip tècnic espectacular. Atresmedia va anunciar fa pocs dies que la sèrie s’estrenarà l’abril de 2025, però un ocellet m’ha dit que, prèviament, ens passejarem per algun festival. La cosa promet i en tinc moltes ganes.

A setembre vaig iniciar la meva col·laboració La Selva del Xavier Grasset amb una secció de veu. I el novembre passat vaig ser convidada a cantar a la final de Zenit amb la Mariona Escoda. Moment especial perquè la Mariona és especial.

 

I acabo l’any amb una nova aventura formativa CANTA SIN LÍMITES, amb la qual amplio l’oferta de formació en línia. Tot això sense oblidar tota la tasca de formació presencial, les tutories gratuïtes d’orientació artística, musical i/o vocal, la preparació de joves artistes i la direcció d’un equip meravellós de vuit persones compromeses sense les quals no portaria a terme res del que faig.


No sé què em depararà el 2025. Sí que sé el que vull: més temps per a mi. Temps per caminar, nedar, llegir, escriure, pensar, badar. M’estimo la feina que faig i, si demà el teatre o la televisió em crida, segurament encara em deixaré enredar. Però, de moment, per aquest 2025 em demano temps.


I vosaltres?


Que tingueu un 2025 amb salut, temps i quietud per gaudir de les petites coses.

UNEIX-TE ARA

Logo Nina Academia
Resum de la privadesa

Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.