La primera de 2024

La primera carta de 2024! I no és la dels Reis. Enguany no els escriuré. Tinc tot el que necessito… Salut, energia, il·lusió, projectes que m’engresquen i l’oportunitat preciosa de compartir-los amb persones que m’escolten i em segueixen.

(Un dia m’agradaria parlar de com he viscut la fama i com la visc ara. Feu-me’n memòria)

Del dia de Reis tinc 3 records. Un any, per Nadal, vaig anar amb els avis a Palomares, al seu poble natal. Vaig passar el Nadal i els Reis més bonics de la meva vida. Jo devia tenir uns set anys, però ho recordo tot perfectament, tant que podria escriure una dotzena de cartes com aquesta explicant-vos cadascun dels moments que hi vaig viure.

El segon record son uns Reis de quan devia tenir uns 10 anys. “Em van dur” un pupitre enorme. Mai m’havien portat un regal tan imponent. De fet, a casa, mai no queia gran cosa. Altra feina tenien a casa a portar el plat a taula, com per comprar joguines. Vaig veure el “bulto”. Hi posava Anna Mari, però vaig passar de llarg. El meu cervell, en qüestió de segons, va veure clar que aquell paquet tan enorme de cap manera podia ser per a mi. “Anna Mari, obre’l!!!”. No podia creure-ho. Fins i, tot després d’obrir-lo, i ma mare garantir-me que me l’havien dut a mi, encara no m’ho creia. Pensava que era una broma de mal gust. El pupitre més preciós que he vist mai. Encara és l’hora que no entenc com s’ho va fer la mama per comprar-lo.

El tercer record és el dia que vaig saber que els Reis eren els pares. Jo era al passadís de casa els avis i vaig sentir-ho dir a no sé qui. Va ser un desengany tan enorme.. No volia que allò fos veritat.

Un cop passat el disgust, vaig adonar-me del que devia suposar “fer Reis” en una època en què es mirava cada cèntim i cada pesseta. Fins a quin punt em deuria impressionar entendre l’esforç que feien a casa que, de gran, en escriure Amb veu pròpia, al capítol d’agraïments vaig sentir la necessitat d’expressar-li a la meva mare…

 

“Mama, et recordo creuant la plaça de les Mèlies de Pineda. Jo tenia set anys. Anàvem camí de l’Ajuntament i passàvem davant d’una botiga de joguines. L’única que hi havia aleshores al poble. Tu ploraves. Dissimulaves, però jo et sentia. No ens podies fer regals de Reis aquell any, i això t’entristia enormement. Mama, tu ets l’únic regal que volia. I he tingut sort, perquè t’he tingut absolutament sempre al costat, incondicionalment, a tot i per a tot. Mama, res del que explico en aquest llibre no hauria estat possible sense tu. No perquè m’hagis donat la vida, que també, sinó perquè has estat, i ets, la persona més important a la meva vida i carrera artística. Escoltar, comprendre, compartir i animar són verbs que has sabut conjugar a cada compàs d’aquesta partitura. Sempre allà quan t’he necessitat. Sempre. Gràcies, mama.”

 

Poseu els platets, deixeu-hi unes fulles d’enciam o pastanaga… 🐫🐫🐫 els encanta. Ah! I una mica d’aigua que arribaran assedegats.

 

Feliços Reis 👑

 

 

UNEIX-TE ARA