«Què puc prendre per recuperar d’immediat la veu?» Aquesta és la pregunta que més sovint em feu, acompanyada sempre d’una considerable urgència.
Desenganyeu-vos. La veu no tornarà de cop amb una pastilla, com quan tenim maldecap i el ventilem ràpidament amb un medicament. Ni les presses ni la química funcionen davant d’una disfonia (alteració del timbre) o afonia (absència de so). Tenim al nostre abast un remei natural que només requereix certa previsió i constància.
El son té una capacitat reparadora extraordinària i cal prendre’n consciència, especialment si som professionals de la veu i en fem un ús exigent. Que tanquem els ulls i dormim no vol dir que s’aturi l’activitat a l’organisme. Durant el son, el cervell executa tasques de reparació i manteniment, raó per la qual, en llevar-nos al matí, han desaparegut preocupacions, dolors físics, angoixes, boira mental, entre altres símptomes. De tots els processos reparadors del cervell que contribueixen a llevar-nos amb la veu miraculosament recuperada ens interessa especialment la reparació del teixit connectiu (cartílags, lligaments, músculs, tendons) mitjançant la renovació cel·lular i la secreció d’hormones de regeneració. No és fascinant?
Als setze anys, quan vaig començar a cantar, no tenia ni idea d’això que explico, però sabia perfectament que el son era l’únic que em retornava la veu i em feia desaparèixer el cansament vocal amb què havia anat a dormir. Aleshores cantava una mitjana de cinc hores diàries (una autèntica bestiesa), en condicions acústiques i ambientals inhumanes. El medi hostil amb què havia de bregar la meva veu, em va fer entendre aviat que les pautes d’higiene vocal ens les prendríem seriosament. Juntament amb la hidratació i el descans vocal, la mare dels ous és, sens dubte, dormir les hores necessàries i ben dormides, és a dir, sense interrupcions.
No facis tard, amb la veu. Mira de no esperar a posar-hi remei quan ja l’has dut a l’extrem de les seves possibilitats i resistència. No esperis a començar a cuidar-la quan ja no et respongui. Si t’esperes fins a aquest moment final, aleshores no corris a buscar la solució miraculosa perquè no la trobaràs. Això sí, la situació límit a què hauràs arribat, et proporcionarà un valuós aprenentatge i et regalarà l’oportunitat d’aprendre a escoltar el cos i buscar-hi les respostes, solucions i hàbits saludables per reparar la veu diàriament de les agressions a què viu sotmesa per l’ús exigent que en fem.
Desgast, inflamació, microlesions, tensió, irritació o sobreesforç, són alguns dels signes que ens alerten i informen que el teixit connectiu ha estat agredit. Posa-li fàcil al cervell i deixa que faci la seva feina. Al capdavall, tu l’únic que has de fer és dormir.