Creu-me si et dic que els dies previs al llançament de la newsletter he sentit una excitació semblant a la que m’envaeix una nit d’estrena. Sovint defugim aquest estat de nervis perquè ens incomoda. I, en canvi, té quelcom de positiu. Vol dir que allò que anem a fer ens importa. Vol dir que ens ho estimem i que volem fer-ho bé.
Enyoro els temps en què, al poble, deixàvem la porta oberta de casa i no la tancàvem fins a la nit, abans d’anar a dormir. Enyoro el temps en què la iaia Catalina em manava d’anar a les veïnes a portar bunyols o alguna cosa de menjar que ella havia cuinat i volia regalar. Enyoro els temps en què la iaia anava al camp a collir per ajudar a treure feina a la Lola i aquesta l’obsequiava amb una caixa plena de verdura. Enyoro el temps en què les persones ens ajudàvem sense esperar rebre res a canvi. Enyoro aquells temps.
Probablement d’aquesta enyorança, i de la meva passió per escriure, neix el desig de crear aquest canal a través del qual compartir el coneixement i l’experiència adquirits al llarg dels anys. Això és el que em ve més de gust i m’il·lusiona en aquest moment de la vida.
Quan fa 20 anys vaig començar a estudiar la veu, ho vaig fer per entendre com feia allò que feia quan cantava i perquè volia fer la meva feina el millor possible. Avui, continuo estudiant-la per ajudar als altres a assolir els seus propòsits vocals, comunicatius i artístics. I això em fa sentir enormement útil. No et passa que no pots fer una cosa si no li trobes ple sentit? A mi m’ha passat sempre, des de ben petita.
Confio de ser capaç de traslladar-te la meva estimació en vers aquest instrument que tantes satisfaccions m’ha donat al llarg de 40 anys d’ofici. També m’ha fet patir. I molt. I d’aquest patiment n’he tret grans lliçons i aprenentatges que confio de compartir amb tu perquè entenguis que la teva veu és única i irrepetible, com les teves empremtes digitals. Que no n’hi ha cap altra igual. I que faràs bé d’estimar-la i tenir-ne cura.
En el moment d’enviar aquesta primera carta sou 230 els subscrits. Això vol dir que l’envio a 230 persones interessades en la veu o el que jo pugui explicar d’aquest instrument tant familiar com desconegut alhora. Un fenomen sonor que crea admiració, que hipnotitza gairebé. La veu és l’expressió de qui som i de com hem anat configurant la nostra vida en relació amb els nostres hàbits posturals, alimentaris, socials i familiars. La veu és un cabdell ben enredat amb molts caps dels quals estirar.
Jo n’estiraré uns quants, ara bé, m’agradarà comptar amb les teves aportacions i observacions perquè aquesta newsletter, per damunt de tot, ha de ser-te útil. És amb aquesta finalitat que al final trobaràs un espai per escriure’m i demanar-me allò que t’interessa conèixer. A més, estic preparant un espai al web on desaré totes les cartes indexades cronològicament per si mai vols recuperar un contingut.
Continuaria i continuaria i continuaria escrivint i em fa l’efecte que no t’hauria de robar més temps avui. Si creus que aquests continguts poden ser d’interès per a algú del teu entorn, et deixo un enllaç perquè puguis compartir-ho a través de WhatsApp.
Gràcies per ser-hi! Ens llegirem el divendres 4 de març, dia en què hauré culminat quelcom molt important per a mi i que confio explicar-te aleshores. M’acomiado però no sense tenir abans un pensament per Ucraïna. Pau, volem pau.
Gràcies per ser-hi! Ens llegirem el divendres 4 de març, dia en què hauré culminat quelcom molt important per a mi i que confio explicar-te aleshores. M’acomiado però no sense tenir abans un pensament per Ucraïna. Pau, volem pau.
