Estimats i estimades… Vaig de bòlid. Però no volia deixar passar aquesta setmana sense escriure-us quatre ratlles per dir-vos que això està sent una bogeria. Dolça bogeria.
L’estrena de “Puentes” s’ha endarrerit uns dies però ja som pràcticament a punt de poder viatjar a Iowa a través d’una escenografia espectacular que ens hi portarà.
Si mai veniu a veure’ns, ho entendreu. Ni com a espectadora ni com a actriu havia vist mai una escenografia semblant. El que més em meravella de l’artifici tècnic és la seva contribució decisiva a la dramatúrgia, és a dir, a explicar aquesta bella història.
Dir-vos també que ja fa algunes setmanes que podem cantar sense plorar. Això ha estat un repte titànic. La història et sacseja tan a fons que és inevitable que caiguin les llàgrimes. Confio que el dia que vingueu sigueu vosaltres els sacsejats! Porteu mocadors, un parell de capses.
Sí que voldria però, deixar-vos els enllaços als darrers pòdcast. Estan tenint moltes escoltes i no és d’estranyar perquè els convidats són uns autèntics pous de saviesa. Tots aquells a qui us interessa la veu i el cant, ho gaudireu de debò.
Vet aquí!
– El cant històric amb Xavier Sabata
– Entrenament vocal al teatre musical amb Anna Mateo.
Desitjo que els gaudiu tant com jo fent-los!
Que tingueu molt bona setmana!
Salut i pau.