El 28 de gener de 2018 fèiem la darrera representació de Casi Normales, un musical que va merèixer 9 nominacions als Premios de Teatro Musical, molt bones crítiques i el més important, èxit de públic malgrat estrenar-se l’1 d’octubre de 2017 (vam haver de suspendre i estrenar al cap d’uns dies) amb les dificultats que aquell període va comportar per al teatre.
Marcos Ordoñez, crític teatral que em mereix tots els respectes, em va sorprendre amb aquestes paraules a la seva secció Babelia, a El Pais…
“Nina ha encontrado el papel de su vida (intenso, complejo) y lo borda. Con su voz hace lo que quiere y más, aunque quizás su poderío físico vaya un poco (solo un poco) a la contra del personaje: demasiada fuerza, pensé en algún momento, para estar tan rota, pero tras los nueve años de Mamma Mia! sabe latín y muestra aquí una gran gama de matices y un soberbio equilibrio entre humor y dolor, fiereza y fragilidad.”
Casi Normales va ser el meu darrer musical. Aquell any vaig trepitjar novament l’escenari per fer L’últim acte amb uns companys excepcionals, Francesc Orella, Cristina Plazas i Bárbara Granados. Amb textos humorístics de Txékhov, Carles Alfaro, director del muntatge, va confeccionar una peça deliciosa amb la qual vam estar cinc setmanes al Teatre Romea.
Des de març de 2018, és a dir, fa 4 anys i 3 mesos, que no entro en un teatre per actuar-hi.
El 9 de novembre estrenaré Los Puentes de Madison al Teatro EDP Gran Via, a Gran Vía número 66… Si, novament el 6. Veieu com ma mare té raó?.
El passat 6 de juny (no la vaig triar jo, la data, us ho puc garantir) vam fer la presentació als mitjans. Fa gairebé un any i mig que m’ho van proposar. Podeu suposar que l’espera s’ha fet llarga. Hi havia molts serrells a lligar.
L’emoció d’aquests dies és aliment per l’ànima. Rebre els missatges d’enhorabona dels companys d’ofici que se n’alegren. Els vostres missatges amorosos a través de les xarxes. Em sento molt afortunada.
Ara ve una etapa de moltíssima preparació. La partitura és complexa i, físicament s’ha d’estar molt preparat per afrontar un repte d’aquestes dimensions.
Confio de poder-vos anar explicant els progressos en els assaigs i la preparació que faré pel meu compte i els que vindran a setembre ja amb tota la companyia i l’equip de direcció. Per cert, un repartiment de luxe, començant per qui protagonitzarà a Robert, l’estimat i admirat Gerónimo Rauch.
Lamento no poder estendre’m avui tot el que voldria. M’han convidat a darrera hora a la Gala d’Eufòria i tot han estat corredisses. Confio que ho comprengueu.
Ens llegim la setmana vinent.
Salut i pau