Escoltar el silenci

En una partitura, tan importants són els sons com els silencis. La suma, i ordenació en el temps, d’uns i altres, produeix allò que en diem música.

Igual d’important és l’ordenació de paraules i silencis quan parlem. Prova-ho… Parla i, de sobte, fes una pausa, fes un silenci ple… Ple de què? Ple del significat que vulguis donar-li des del que sents ara i aquí. Un silenci adquireix valor i significat quan neix de la necessitat d’aturar-te i pensar què diràs i amb quines paraules ho faràs.

El silenci és del tot necessari. Ho és quan parlem i quan cantem perquè contribueix a organitzar el discurs i li dona pes. El silenci és necessari per concentrar-se i focalitzar. Per fer exercici físic. Per pensar. Per escriure. Per viure.

Soc en un lloc on s’escolta el silenci. Soc en un lloc del qual no voldria marxar mai més. Soc en un lloc on el temps s’atura. Soc en un lloc on no recordo que tinc un telèfon mòbil. Soc en un lloc on apareix aquella nena que jugava despreocupada al carrer – aleshores de terra i pedres i avui asfaltat -, o a les feixes de Ca la Lola amb els conills, rentant cebes i pastanagues o caçant capgrossos. Soc en un lloc on el cel és clar i els carrers amples.

I des d’aquest silenci formulo un desig i el proclamo en veu alta en aquesta carta. Us desitjo tota l’empenta i salut per posar en marxa els projectes que us engresquen i us fan somiar.

Bon Any Nou!

 

 

 

 



UNEIX-TE ARA