Sense títol

Fa un parell de setmanes que vaig darrere de fer un directe per donar resposta a les preguntes que em plantegeu un cop heu llegit la carta setmanal, però no trobo el moment. I, no sembla que aquest ritme frenètic que porto hagi d’anar a menys en les properes setmanes. De manera que abordaré algunes de les qüestions en aquesta carta.

D’aquí un parell de setmanes enregistro un programa per TV3. Un talent show molt diferent del que ens pot venir al cap quan sentim la paraula “talent show”. És una proposta singular que té com a objectiu posar en valor el jove talent i donar l’oportunitat de cantar amb un artista reconegut. El meu paper serà el de coach vocal i artístic d’aquests joves. Em ve molt de gust fer-ho i em fa il·lusió. Però tot duu molta feina! A més d’aquest programa, aquesta setmana he viatjat novament a Madrid i divendres 8 torno a marxar. Així és i ha estat sempre la meva vida. Amunt i avall. Raó de més per cuidar especialment el cos i la veu.

I això ho enllaço justament amb el que planteja la Roser al seu comentari (ara mateix tinc la sensació de “El consultorio de la Sra. Francis! M’encanta… Els més joves no sabreu de que coi parlo..) Diu la Roser “Me’n vaig de colònies 4 dies amb els alumnes de 3r i 4t de Primària. El dia que torno, tinc un concert de Rèquiem de Mozart per Ucraïna al Palau de la Música. Com ho puc fer per no “perdre” la veu durant aquests dies? “

Roser, això és mooooolt més exigent que totes les meves anades i tornades de Madrid i altres obligacions. Anar 4 dies de colònies implica parlar molt i també cridar molt. Si vols cantar El Rèquiem de Mozart, t’aconsello el següent:

1. Parla quan sigui estrictament necessari
2. Pren un xiulet i fes-lo servir en comptes de cridar
3. Fes pedagogia de la veu amb els nanos (exercicis de veu, fes-los cantar)
4. Organitzar activitats de manera que siguin ells els que hagin de conduir-les mentre tu et quedes en silenci observant què i com ho fan.
5. Dorm les hores que toca i dorm bé.
6. Tingues sempre una ampolla d’aigua i no aturis de beure’n.

En definitiva: DO-SI-FI-CAT.

Roser, et pot semblar poca cosa, però si aconsegueixes dur a termes totes aquestes pautes d’higiene vocal el Rèquiem anirà molt millor i podràs gaudir cantant.

Sembla que la veu no ens ha de fallar mai, oi? Però sí, falla. Se’n cansa de nosaltres, de què la fem servir constantment sense aturar-nos ni un moment per fer una inspiració calmada pel nas.

Això em lliga amb una qüestió molt interessant que planteja una persona de la qual no tinc el nom (no és pas que no la vulgui esmentar!)…

Diu “Aprendre a fer un bon ús de l’aire per no afegir massa pressió subglòtica a les cordes..”

Aquesta persona deu ser, com a mínim, cantant perquè això de la pressió subglòtica és un terme tècnic que només emprem cantants, professors de cant i logopedes.

La pressió subglòtica és necessària per fer veu, si no la generem no podem produir so. És literalment impossible. L’aire és l’energia que addueix els plecs vocals a la línia mèdia i fa que vibrin. Ara bé, una excessiva pressió subglòtica pot portar a forçament, tensió i desafinació.

El tema de la gestió de l’aire és un “bonic jardí” que donaria per tot un any de newsletters i que resumiré dient:

1. L’important en la veu no és la quantitat d’aire que inspirem sinó com en gestionem la sortida.

2. Gestionar la sortida implica no empènyer l’aire amb l’abdominal, no cal! L’aire surt sol encara que tu no ho vulguis per això cal gestionar-ne la sortida per poder fer exhalacions llargues.

3. Com es gestiona la sortida? D’entrada amb un tancament eficaç dels plecs vocals (es dona per fet que és així si la nostra veu està sana), però sobretot a través de la musculatura intercostal (la que està aferrada a les costelles) que és la que actua com a fre de l’elàstic del pulmó.

No voldria entrar en massa tecnicismes i avorrir-vos. No obstant això, si en teniu ganes, practiqueu de fer una inspiració suau (com si oloréssiu un perfum que us agrada, deixeu que les costelles s’obrin cap al lateral i deixeu-les amb aquesta obertura mentre deixeu anar a poc a poc l’aire com si mantinguéssiu el fonema /f/. Mireu de mantenir les costelles obertes almenys durant els 4 primers segons d’aquesta exhalació. Podeu provar després de fer el mateix posant so a aquesta /f/, com si féssiu el so d’un borinot o un mosquit.

Aquest tema és complex, llarg i feixuc però molt apassionant! Donaria per molt i tampoc es tracta d’escriure el Nou Testament ara mateix:)

Dit això, no perdo de vista de fer aquest directe i poder esplaiar-me més i posar algun exemple perquè ho entengueu millor.

Confio que hàgiu tingut una bona setmana i que tot us rutlli! Ja sabeu, aquesta nit us llegiré, com sempre.

Gràcies per ser-hi.
Salut i pau.