Paraula d’Antonio Banderas

“Podries parlar sobre les rutines i la higiene vocal durant la gira d’un musical? I sobre els hàbits necessaris i la nutrició?”

Luís Angel, molt amablement em fa aquesta petició arrán de les reflexions d’Antonio Banderas sobre l’exigència del teatre musical, i en concret de Company, el musical d’Stephen Sondheim, que conec prou bé. Vull dir que, conec de primera mà l’exigència de Bobby, el personatge que Banderas interpretava.

Em centraré en els quatre aspectes que, en la meva opinió, són els més importants i decisius per fer front a l’exigència de les 8 funcions setmanals que solem fer els actors.

 

DESCANS

No descobreixo la sopa d’all si us dic que el son és reparador. Els beneficis de descansar són innombrables per a l’organisme. En una gira, en el millor dels casos, cada dues o tres setmanes canvies de llit, excepte si te l’endús de casa, cosa poc aconsellable. Sempre et queda el recurs de dur-te’n el coixí. A 37 anys vaig començar a fer-ho a petició de les meves cervicals, una regió anatòmica íntimament implicada en la producció de la veu. En les places curtes (quatre dies), el teu cos dorm en un matalàs diferent pràcticament cada setmana. A més de canviar de llit, canvies d’espai i no sempre trobes les condicions òptimes: l’orientació del llit, el matalàs, el coixí, la maleïda calefacció central que no es pot graduar individualment, els ambientadors amb què solen perfumar, és un dir, l’ambient que respiraràs durant hores (personalment, abans d’anar a l’hotel sempre aviso que s’abstinguin de perfumar), la llum natural de l’habitació que, en el meu cas i a l’inrevés de pràcticament tota la humanitat, ha de ser abundant perquè no puc dormir si no tinc claror o si no m’entra un sol espatarrant de bon matí per la finestra.


Els dies de doble funció, sobre la mitjanit ja podem enfilar el camí de l’hotel i, si res no es torça, al cap d’una hora ja pots estar tocant el llençol, cosa ben recomanable perquè no és el mateix dormir d’una de la nit a nou del matí que de tres de la matinada a onze del matí. Dit això, cadascú ha d’escoltar el seu cos. El son és reparador i és el primer requisit a tenir en compte si fas un ofici amb exigència física i cognitiva.

 

ACTIVITAT FÍSICA

Com l’esportista que entrena diversos cops a la setmana, nosaltres hem d’entrenar el cos pràcticament cada dia. El futbolista juga un partit a la setmana durant la lliga, excepte quan se’ls encavalca amb altres competicions. Els actors descansem un dia a la setmana i la resta juguem partit cada dia, fins i tot hi ha dies en què juguem dos partits, un en horari de tarda i un altre en horari de nit. De l’entrenament, jo tinc per costum descansar un dia, normalment un dels dies de doble funció. Aleshores aprofito per fer una activitat més suau, com caminar o nedar. L’activitat física ha de fer-se lluny de l’hora de la funció, preferiblement al matí o al migdia, per dues raons: en primer lloc, per tenir temps de dinar, fer la digestió i descansar una mica abans de la funció. I en segon lloc, perquè en cas d’entrenaments exigents, la laringe, amb el seu tancament, ens ajuda a poder fer l’esforç que l’activitat demana. Per més que en siguem conscients i controlem el grau de tancament (constricció), el tancament es produeix de forma reiterada i queda instaurat durant un temps després de l’entrenament, per això val més deixar un espai considerable enmig. L’entrenament físic, a banda de preparar-nos el cos i la veu per afrontar la o les funcions, ajuda a prevenir possibles lesions.

 

ALIMENTACIÓ

L’alimentació és l’aspecte que potser més afecta la veu. Especialment quan comences a tenir uns anyets. El nostre lector va sentir dir a Antonio Banderas que en període de funcions no sopava i que evitava els làctics. Efectivament, no sopar és de les pràctiques més saludables, cantis o no cantis. La sensació d’estómac buit, d’espai i lleugeresa és molt agradable i, per cantar, del tot imprescindible. No cal dir que cal portar una alimentació lleugera, en el meu cas a base de verdures, llegums, ous i alvocat (l’única proteïna que menjo), serà fonamental. No menjo fregits i pràcticament mai trepitjo un restaurant si he de fer funció (excepte si vaig a Santander on hi ha una visita obligada al Marucho). El cas és que sempre cuino a l’hotel i amb els meus estris. Viatjo amb dues maletes, una per a la roba i una altra per als utensilis de cuina. Aquest episodi seria molt llarg d’explicar. Ho faré en una altra ocasió perquè riureu molt. Fins i tot podria aportar alguna prova del delicte dels meus guisats de verdures en les cuines improvisades als camerinos dels teatres d’Espanya.

 

GESTIÓ EMOCIONAL

L’actor apareix a l’escenari i, quan ho fa, surt també la persona que hi ha al darrere amb la seva motxilla emocional i els entrebancs del mateix ofici. Escric això i em venen al cap mil situacions, provocades per l’entorn laboral, que et desestabilitzen. Per poder fer amb garanties un ofici tan exigent i complex, hauria de ser precisament l’entorn el que propiciés un ambient laboral d’equilibri i harmonia. Si algun company actor m’està llegint, es deu estar pixant de riure. Perdoneu la grolleria. Sovint et trobes amb situacions que mai s’haurien de produir en un context que se suposa professional. Però, malauradament, aquestes situacions es produeixen. Diguem-ne que son factors externs que no sempre pots controlar. En canvi, els interns depenen exclusivament de tu i aquí sí que pots exercir un cert control. Com els atletes, els actors i cantants hem de treballar la voluntat, i l’activitat física, sens dubte, ens ajuda a fer-ho. L’altre gran aliat és el sentit de l’humor. Si tens la sort de tenir-ne, estàs salvat, en aquesta i en qualsevol feina.

Que el sentit de l’humor us acompanyi 🙂

UNEIX-TE ARA