«El metge m’ha dit que faci Pilates»
A Nina Studio sovint atenem persones que, aconsellades pel seu traumatòleg, volen iniciar-se en el mètode. «Faci Pilates que va molt bé per a l’esquena», és l’explicació que se sol donar. Dono fe que el mètode funciona. Més enllà de l’opinió o l’experiència personal i l’evidència basada de la pràctica diària (no menys important), cal tenir en compte i saber és que hi ha evidència científica que ho demostra. Ara bé, Pilates és quelcom més que un mètode indicat per eliminar o apaivagar el dolor d’esquena, és un sistema d’exercicis que retorna al cos el benestar i l’equilibri que mai hauríem de perdre.
Tothom ha de fer Pilates? No em vull tirar pedres a la meva teulada. En soc professora certificada des de fa 20 anys i vaig obrir un centre de Pilates perquè hi creia i hi crec cegament. En tot cas, cal aclarir que davant d’aquesta prescripció, hom ha d’anar alerta amb el QUI i el COM. No tot s’hi val. No tot és Pilates i, en cas que ho sigui i s’imparteixi amb rigor, pot ser que el cos necessiti un altre tipus de treball previ, amb les adaptacions pertinents que cal tenir en compte per a una persona principiant, abans de fer una classe «estàndard» de Pilates
En l’àmbit de la salut i el benestar corporal, saber interpretar un cos i les seves necessitats és fonamental. Entendre com s’organitza per moure’s, quines compensacions fa i per què les fa, quina gestió se’n fa de la respiració.
Dies enrere vaig fer una «classe de Pilates» ben especial, d’aquelles que «d’estàndard» no en té ben bé res i en què has de llençar el manual a la brossa. La persona que tens davant és el manual. Vam dedicar la sessió de què us parlo a diferenciar els dos fluxos respiratoris (inhalació i exhalació), a experimentar l’entrada i sortida de l’aire. Un fet que, per als que esteu llegint aquesta carta, pot ser meridianament clar. Vam explorar els músculs que es mobilitzen mentre fem una cosa tan senzilla – per als qui no patim dèficits o alteracions neurològiques-, com és respirar de forma conscient i activa. Vam treballar la propiocepció i mobilitat dels peus per afavorir una marxa més precisa, fluïda i segura. I vam acabar la sessió ballant i cantant.
A través de la música i el cant, el cos ho entén tot més fàcilment: el moviment i la respiració estableixen una coreografia perfecta sense que hom hagi de pensar-hi massa. La música i el cant dibuixen un somriure en el rostre de la persona. És preciós veure dansar i cantar a algú que pensa que ja no pot fer-ho. Es demostra a si mateixa que SÍ que pot i, a més, treballa la coordinació, la mobilitat i l’equilibri d’un cos afectat per la rigidesa muscular que provoca el Parkinson.
Respireu, danseu i canteu!