Un any de newsletter

Demà, 25 de febrer, farà un any que vau rebre la primera newsletter. Ho celebrarem donant resposta a una consulta ben interessant que m’heu fet arribar.

(Sembla que el BenidormFest haurà de continuar esperant el seu torn).

Arrán de la darrera carta en què un lector explicava que el mal de cap li dificultava la parla, la Georgina ha exposat la següent qüestió.


“Sóc Dentista i trobo molt interessant la teva especialitat. A la consulta ens arriben nens amb problemes de fonació en paraules com r la s… moltes vegades relacionades amb temes dentals. Moltes vegades derivem a logopeda, però els pares troben que és feixuc perquè requereix de molts exercicis i dedicació que depèn d’ells i porta anys. Amb l’ortodòncia intentem intervenir per millorar les màximes condicions per posicionar els paladars/dents etc però quan són petits han de ser puntuals. Coneixes el tema? Podries explicar el teu punt de vista? Per exemple, com ho feu els professors de cant quan porten aparells? Gràcies per la teva secció i com ho expliques. Molt interessant i amb ganes d’adquirir el teu nou llibre de la veu.”

La Georgina planteja un tema que no és gens menor i, no em refereixo a la dificultat per articular la vibrant alveolar sonora [r] o la fricativa alveolar sorda [s].

L’articulació correcta dels fonemes s’adquireix des del naixement, en què el nadó ja està preparat per començar a adquirir els sons, i pot anar més enllà dels set anys, edat en què es considera que l’infant ja ha adquirit el repertori fonològic amb què construirà el llenguatge.

Quan dic que no és gens menor, el tema, em refereixo a la intervenció logopèdica en alteracions de la parla i els resultats que pot donar en funció de l’abordatge o enfocament que hi donem i la implicació de l’infant. Sempre dic que el logopeda només fa el 10% de la feina. El 90% restant l’ha de fer, per força, la persona que acudeix a un professional a resoldre una alteració en la parla. I la rehabilitació en infants, certament pot resultar feixuga per a ells.

En aquest sentit, la música i el cant són unes eines excel·lents per convertir la rehabilitació en un treball interessant per a l’infant, ple de reptes musicals i vocals, en els quals es posarà el focus més que no pas en el fet en si de l’articulació. Aquest fenomen, a parer meu, ha de passar a un segon pla per dues raons. D’una banda, perquè l’infant moltes vegades no viu l’alteració d’un so com un problema. I, de l’altra, perquè en cas que ho visqui com un problema, cal no recordar-li que el té.

Posant el focus en el cant podem arribar als resultats que volem per altres dreceres i de forma més lúdica i atractiva per als petits (i per als grans).

Us posaré un exemple pràctic.

– Nena de 9 anys amb alteració a la [s].

– Havia fet rehabilitació amb un logopeda durant alguns anys i no en volia sentir parlar. Sembla ser que la intervenció li resultava feixuga

– Amb consciència de l’alteració i preocupació per aquest fet.

– La rehabilitació es va enfocar, d’una banda, cap al joc amb elements diversos com pilotes, gomes i exercicis amb el propi cos que s’acompanyaven de sons arbitraris proposats pel logopeda o per l’infant. I, de l’altra, a través del cant amb cançons seleccionades prèviament per treballar el so en qüestió. El treball de la lletra es fa primer parlat i després cantat.

– L’enregistrament en àudio és fonamental per a l’anàlisi posterior de l’infant on se li demana de subratllar tots els sons que estan ben articulats (no pas els que NO ho estan). El reforç positiu és fonamental. L’infant pren consciència que en moltes ocasions ha arribat a articular correctament.

– Posteriorment, el logopeda ha d’analitzar quines poden ser les  variables articulatòries que poden haver impedit la correcta articulació en alguns casos:  quina consonant, grup consonàntic o quina vocal precedeix o segueix la [s] en el text de la cançó que s’ha treballat? I quina nota emetia? L’alçada del so pot tenir-hi a veure perquè plecs vocals i tracte vocal interactuen i es modifiquen entre si. I, fruit d’aquesta anàlisi caldrà buscar nou material que contribueixi a la consecució dels objectius.

Una alteració en l’articulació dels sons avui, pot ser un problema per demà. Cal no deixar-la passar perquè com més grans més difícil és corregir-la. Fa anys, em vaig trobar un cas d’una persona adulta disposada a corregir un problema articulatori. Vaig indagar amb altres logopedes especialitzats en parla i cap em van saber dir ni un sol cas de persones adultes que aconseguissin corregir una alteració articulatòria.

Quan l’infant arriba a l’adolescència, les alteracions en l’articulació d’un so es representa en l’individu com un problema, ara sí. Presentacions a classe, converses amb amics, parla inintel·ligible que dificulta la comprensió a l’interlocutor. 


Les alteracions de l’articulació així com les alteracions dels elements suprasegmentals de la parla (velocitat, ritme, entonació i intensitat) val la pena ser tractades a temps.

Al cap i a la fi, la veu és el so que ens representa. El suport acústic del nostre pensament. No trobeu important tenir-ne cura així com cuiden de la nostra salut en general?

Saber expressar-nos, convertir el pensament en paraules ben articulades, ordenades i expressades amb un cert ordre, ens acaba empoderant en qualsevol situació, personal o professional.


Divendres vinent confio poder donar resposta a Luis Ángel Marco, cantant professional que planteja una qüestió també ben interessant.

Això s’anima! M’encanta quan em deixeu consultes. Em sento útil. Gràcies!

Per cert… Dilluns dia 20 de febrer va complir 40 anys de trajectòria i demà ho celebraré a l’escenari, amb el públic, uns companys meravellosos i fent una obra que m’estimo i que ha estat el millor regal que m’ha fet la vida.


Bon cap de setmana!