Qüestió de focus

Escric, amb retard, una carta que coincideix, en certa manera, amb la primera que vaig enviar ara fa vuit mesos i que es titulava “Els nervis de l’estrena”.

Divendres passat, us demanava al directe d’Instagram que plantegéssiu temes del vostre interès per desenvolupar-los a la newsletter. De tots els que vau proposar em quedo amb “Et poses nerviosa abans de sortir a l’escenari?”

Parlar-ne i analitzar el procés fisiològic que es desencadena, i es manifesta en un tremolor, davant de certes situacions, és també  una manera de llevar pressió i relativitzar la imminent estrena de Los Puentes de Madison… No ens hem d’enganyar!

Associem a quelcom negatiu el fet de sentir-nos nerviosos. He decidit repassar la quantitat de situacions, no necessàriament negatives, en què els nervis fan aparició: un primer encontre amb algú que t’agrada, explicar i compartir un projecte professional vital, la defensa d’un treball de final de Grau o de Màster en el qual hi has abocat hores i hores d’estudi i del qual n’estàs satisfet, els instants previs a mantenir una reunió de feina i tantes i tantes altres situacions.

En situacions positives sembla que els nervis també fan acte de presència i potser vol dir que allò que anem a fer ens importa i desitgem que surti bé.

És clar que em poso nerviosa abans de sortir a l’escenari! I, el dia que no m’hi posi, que no senti un formigueig i em tremoli la veu, val més que no hi torni a posar els peus.

La pregunta del milió és: podem fer alguna cosa per calmar-nos quan apareix aquest estat nerviós? Ningú t’estalviarà el tràngol previ, però prova-ho…

1. Posa el focus fora de tu, no en tu. No et jutgis. El temps passa massa ràpid per invertir-lo en judicis estèrils que només contribueixen a perdre’t allò veritablement important.

2. Posa aquest estat nerviós al servei d’allò que vas a fer i, si convé, mostra’l. No te n’amaguis. La vulnerabilitat és més atractiva del que et penses.

Que tingueu molt bona setmana!

Salut i pau.