En un article científic que desvela els mecanismes a través dels quals el cervell interpreta els senyals d’amenaces i les converteix en por, llegeixo que “La percepció de les amenaces és essencial per a la supervivència”.
La por és un mecanisme de defensa i la reacció fisiològica que desencadena és la paralització. La por ens paralitza, per sort, davant un perill real, però ens fa la guitza davant un perill imaginari, és a dir, davant “la por de la por”, la por a allò que pot passar i que encara no ha passat i que potser (i molt probablement) no acabarà passant.
Aquesta setmana, la Maria va fer una classe de valoració de cant. Els darrers 15 minuts va aconseguir fotre una puntada a la por i treure el so que la seva laringe és capaç de produir. L’esperat moment va arribar quan es va demostrar a ella mateixa que pot cantar i que no se n’ha d’amagar, que és bàsicament el fa anys que fa per por a no sap ben bé què.
Sempre és emocionant observar el procés que fa la persona que ve a una classe de valoració en només 55 minuts.
1. Justificació continua quan una cosa no surt
2. Es fa el silenci i s’inicia un estat de concentració
3. Arriba la petita fita conquerida i amb ella l’empoderament
4. L’alleugeriment i la felicitat de comprovar que entens un fenomen complex i que això et dona un cert control i llibertat en cantar.
La por és una emoció necessària i molt útil per evitar que un cotxe se t’endugui per davant mentre creues un pas de vianants.
“La por de la por” és una nosa que dificulta l’acció i cantar és, sobretot, acció.
Que tingueu molt bona setmana!
Salut i pau.
La por de la por
- 09/09/2022
