El so que ens representa

He fet una repassada als darrers missatges que m’heu anat deixant i avui em proposo donar resposta a una de les qüestions que heu plantejat.

Gràcies per dedicar una mica del vostre temps i decidir-vos a escriure’m després d’haver llegit la carta setmanal. Un o una de vosaltres em va dir que eren cartes enriquidores. Tant de bo. Aquest és l’objectiu, que us aportin continguts de cert valor.

En aquestes darreres sóc conscient que em desvio una mica. Sento la necessitat de parlar sobre el que estic vivint aquestes setmanes i no tant sobre qüestions estrictament centrades en la veu. Confio que aquestes vivències artístiques, i el que impliquen personalment i professionalment per a mi, siguin del vostre interès perquè, de ben segur en continuaré parlant mentre estigui representant Los puentes de Madison.

Avui, però, em centro en els vostres comentaris i un d’ells diu així:

“Tinc un amic que té la veu més aviat aguda i vol tenir-la més greu, per fer-ho s’ha posat a fumar i altres pràctiques que crec que perjudiquen la seva veu (salut), que li puc dir perquè no es continuï fent mal?”

No acceptar el so que ens representa és un fet molt comú en la població i totalment lícit, més faltaria. En general no ens agrada la nostra veu. Ara bé, no puc evitar fer-me preguntes sobre el cas que exposes. Per quina raó aquesta persona vol tenir la veu més greu? Quines conseqüències negatives (si les té) implica tenir la veu aguda en la seva vida personal o professional?

Conèixer aquests aspectes és important sobretot si aquesta persona es decideix a treballar/modelar la seva veu per modificar el seu timbre. S’ho ha demanat, ell? O simplement no li agrada el seu timbre i el vol modificar per una qüestió estètica?

El teu amic ha de saber que el tabac no atorgarà més harmònics greus al seu timbre. El que sí que notarà en la veu, amb el temps, és un canvi en certs atributs del timbre relacionats amb la nitidesa del so. És a dir, començarà a notar que la seva veu no és clara/nítida, que hi apareix un cert grau de rogall i el so es trenca, dit d’una altra manera, apareixen certs “problemes mecànics” als plecs vocals que dificulten mantenir el so de forma continuada.

No entraré en les conseqüències que el tabac té en la salut. Ara bé, en temes estrictes de veu, cal entendre que el fum del tabac passa directament pels plecs vocals, la tràquea i arriba al pulmó. El fum, i per tant les substàncies que conté el tabac, entren en contacte directe amb totes les estructures relacionades amb l’aparell vocal: sistema ressonador o tracte vocal (boca i faringe), sistema vibrador o laringe (plecs vocals) i sistema respiratori (pulmons).

Danyar aquestes estructures i la mucosa que les revesteix, no només té conseqüències en el timbre (conjunt d’atributs que fan que la nostra veu sigui única i irrepetible) sinó que pot arribar a entorpir la nostra comunicació i, per descomptat, pot tenir greus conseqüències per a la salut.

Si ho trobes oportú, fes-li arribar aquesta carta al teu amic. És important que es posi en mans d’un professional, d’un entrenador vocal que l’ajudi i orienti per aconseguir, no tant canviar la seva veu, però sí saber com utilitzar-ne tot el potencial per transformar-la.

Cal ACCEPTAR la nostra veu, estimar-la i tenir-ne cura. Només tenim una veu. I no té recanvi.


Per acabar la carta, vull agrair-vos també els comentaris que em feu sobre el pòdcast Tu voz, tu éxito. El retorn que m’arriba del darrer episodi amb la Gemma Nierga està sent molt gratificant.

Vaig demanar-li a la Gemma que tanqués l’episodi amb una reflexió i ho va fer adreçant un missatge a aquelles persones que han passat, o estan passant, per un problema vocal i a les que no els agrada la seva veu. La cloenda va ser emocionant i inesperada. En dono fe.

Que tingueu molt bona setmana!

Salut i pau.