L’any 1992 vaig tenir l’immens privilegi de treballar amb l’Ovidi Montllor al musical Cabaret. De l’Ovidi vaig aprendre dues coses: que és l’actor qui dignifica l’ofici fent-ho bé i que l’última funció no existeix. Sempre la “penúltima”.
Anys més tard, vaig comprovar que tenia raó. Quan ja portava tres produccions de Mamma Mia! i set temporades, vaig assajar una quarta i vaig fer-ne dues temporades més arribant a les 2.738 funcions. I encara sento dins meu amb tota certesa que la funció 2.738 va ser la penúltima.
Diumenge 9 d’abril faré la penúltima de Los Puentes de Madison.
Enyoraré moltes coses un cop acabi. Els companys, la rutina de la funció diària i el públic, per descomptat.
Ara bé, el que més enyoraré és la partitura de Jason Robert Brown. No em puc imaginar deixar de cantar les cançons de Francesca. Haver afrontat el repte de cantar en un registre diferent al que la meva veu està acostumada, ha estat una petita conquesta que m’ha donat grans satisfaccions.
Enyoraré cantar amb aquesta extraordinària orquestra dirigida per un dels músics més espectaculars amb qui mai hauré treballat, Gerardo Gardelin. Això sí que ho enyoraré. I molt.
S’apropa l’aniversari de la primera emissió de TU VOZ, TU ÉXITO. Celebràvem aquell 16 d’abril, Dia Mundial de la Veu, amb un episodi molt i molt especial. Ens vam estrenar posant en valor la veu i la comunicació. I ho fèiem amb quatre testimonis que, per raons distintes, van patir alteracions severes o van perdre totalment la veu i, per tant, la possibilitat de comunicar-se oralment.
Celebrarem aquest primer any de vida convidant una persona que després de 7 anys comunicant-se exclusivament mitjançant el xiuxiueig, feliçment, ha recuperat la veu.
No se m’acut millor manera de celebrar el primer any de vida d’un pòdcast que a hores d’ara va per les 14.833 reproduccions. Gràcies, gràcies, gràcies!
I per continuar amb les celebracions, en aquest cas la tornada a casa, he programat el primer CURS INTENSIU DE CANT de 2023. Són cursos molt intensos, tant per als qui venen amb ànsia d’aprendre com per mi que em nodreixo dels reptes artístics i vocals dels participants i m’exigeix saber donar les eines pertinents i les solucions als problemes.
Una de les experiències que fa temps que rumio d’organitzar és un RETIR DE COS I VEU. Un taller de cap de setmana on, sense presses i en un entorn especial, treballem la veu, la respiració i el moviment. Us agradaria fer un retir amb aquests continguts on la veu, la respiració i el cos fossin el fil conductor? A mi sí!
I vosaltres? Acabeu etapa? La comenceu? Potser celebreu també la vostra “penúltima”?
Salut per a tothom i gràcies per ser-hi!
