Sempre he pensat que si mai perdés la veu i la possibilitat de cantar, m’aniria pansint i apagant.
Sentir la confessió de Celine Dion, setmanes enrere, i percebre la pena profunda als seus ulls quan explicava que la rigidesa i els espasmes provocats per la malaltia neurològica que pateix l’impedeixen cantar com habitualment feia, em va commoure profundament.
Una malaltia és una maledicció per a qualsevol persona. Ara bé, per a un cantant o un esportista, patir una malaltia que afecta de forma progressiva i irreversible a la musculatura i la motricitat és un càstig ben gran.
No coneixia la Síndrome de la Persona Rígida i ahir vaig buscar i llegir un parell d’articles per entendre l’afectació i l’abast.
Al patiment d’estar diagnosticat d’una malaltia que comporta el deteriorament neurològic progressiu, s’hi ha de sumar la incertesa que ha de provocar el fet que estigui dins el grup de malalties minoritàries, rares i de causa desconeguda. Se sap que afecta més a dones que a homes, els símptomes poden ser semblants als del Parkinson o l’Esclerosi Múltiple, amb la qual cosa fins que el diagnòstic no arriba deuen passar mesos o anys. A més, se’n desconeix la prevalença real.
Vaig tenir el goig de conèixer la Celine Dion l’any que jo vaig representar Espanya a Eurovisió. És una dona extraordinàriament forta. Desitjo de cor que la seva fortalesa l’acompanyi en aquest maleït viatge i que ben aviat puguem tornar a escoltar la seva meravellosa veu.
Dies enrere, enregistrava un episodi de TU VOZ TU ÉXITO on l’actriu Estel Tort explicava el seu calvari després d’haver patit una lesió i l’aturada professional que això li ha comportat.
Els qui hàgiu passat per una situació semblant i feu ús professional de la veu, cantant o parlant, us hi sentireu ben reflectits.
Tot i no ser comparable a una malaltia neurològica progressiva, patir una lesió vocal és un daltabaix molt gran. És extraordinàriament fàcil entrar en una espiral de por de la qual hom se’n pot sortir si compta amb la informació i les pautes correctes a seguir. Els actors i cantants som atletes i ens hem de preparar (i recuperar d’una lesió) com a tals, és a dir, mentalment i física.
El cos va sempre per davant. Si aconseguim un estat físic òptim, mentalment estarem més forts. I si mentalment ens sentim empoderats i foragitem els “fantasmes”, l’instrument estarà més disponible.
No és fàcil. Però tampoc impossible.
Desitjo que hàgiu entrat amb molt bon peu en el 2023 i que acompliu tot allò que us hàgiu proposat.
Entre altres, m’he fet el propòsit de tornar a agafar el ritme de la carta setmanal.
Gràcies per ser-hi i llegir-me.
Salut i pau.
