Tocada i hackejada

Acostumats com esteu a cartes més aviat llarguetes, la d’avui us semblarà curta. El motiu és que, a banda d’anar de bòlit tota la setmana (per no perdre els bons costums), el cert és que he viscut una experiència no gaire agradable. No és pas que no tingui ganes de compartir-la… és que no estic d’allò més xerradora.


Mai havia patit un robatori virtual o digital (no sé si es pot dir així) i aquesta setmana m’ha passat. El compte d’Instagram de nina_academia ja no em pertany. Si més no, de moment. No sé en mans de qui està. Tampoc sé si finalment Instagram podrà fer-hi res per recuperar-lo. De moment, però, cap dels continguts (vídeos, escrits, fotos) em pertany. Tinc la mateixa sensació que quan t’entren a casa i s’enduen alguna cosa que no té un valor material, però sí sentimental… que és justament el que sap més greu.


El compte de nina_academia es va crear per difondre el que fem a l’Acadèmia i per posar aquesta eina al servei dels alumnes de cant i, és clar, per fer divulgació de la veu. En algun lloc del ciberespai quedaran aquells continguts. O potser se’ls quedarà el hackejador del compte. A saber…


Tant de bo la setmana vinent, quan us escrigui de nou, pugui dir-vos que Instagram ha respost la meva denúncia i ha recuperat el compte. I si no, si això no succeeix, em trobareu a nina.academia. El compte ja és obert. M’esperaré uns dies a penjar-hi contingut perquè, com diu ma mare, l’esperança és el darrer que es perd. I és ben veritat.


Dit això, només es tracta d’un compte d’Instagram. Hi ha coses bastant pitjors a la vida. Prou que ho sé. Però és com si haguessin potinejat una part de la meva intimitat.

Que tingueu molt bona setmana!
Salut i pau