Com ens ho fèiem cinquanta anys enrere quan en moltes cases no hi havia ventiladors ni aires condicionats? Ho recordeu? Obríem les finestres de bat a bat i amb el corrent d’aire i el ventall ens fèiem passar la calor. D’acord que potser no en feia tanta com ara. Cert. Mai m’ha agradat l’aire condicionat. […]
L’avi Joan hauria complert avui 114 anys «Si pudiera vivir un poquico más», em va dir als seus 98 – no sense abans fer una de les seves pauses llargues, no pas perquè volgués afegir dramatisme a la situació, sinó perquè era un home reposat que pensava les coses abans de dir-les – i jo
Sense newsletter des del 9 de juliol. Motius personals i professionals m’han impedit escriure-la. Sembla que torna la calma i, amb ella, l’ordre i els plans. Bé, els plans sempre hi són, però a vegades s’esgarrien. Un dels fets que m’ha tingut ben entretinguda i enfeinada aquests dies és un projecte que va néixer fa
De les moltes consultes que rebo, una de les més habituals prové de pares, els fills dels quals tenen clar que volen dedicar-se a la música o a les arts escèniques. Aquest fet, de vegades, fa patir els pares i els crea incertesa perquè és un món que desconeixen i el perceben com a insegur.
I tu? Què vols ser de gran? Llegeix més »
Diumenge passat va sortir publicada en paper i també en vídeo l’entrevista que l’Antoni Bassas m’havia fet uns dies abans per al diari ARA. L’entrevista no pretenia abordar l’actualitat (Los Puentes de Madison) o parlar en general de la meva trajectòria, la qual gairebé sempre és el motiu o tema central de la majoria d’entrevistes.
La veu de l’Antoni Bassas Llegeix més »
«Hi ha moments que recordes tota la vida. Hi ha moments que esperes i somies tota la vida. Aquest, és un d’aquells moments.» Amb aquestes paraules vaig voler començar dissabte passat, 11 de juny, el meu discurs en l’acte de graduació dels estudiants d’infermeria de la UIC, dels quals vaig tenir l’honor de ser la
Somnis fets realitat Llegeix més »
El 28 de gener de 2018 fèiem la darrera representació de Casi Normales, un musical que va merèixer 9 nominacions als Premios de Teatro Musical, molt bones crítiques i el més important, èxit de públic malgrat estrenar-se l’1 d’octubre de 2017 (vam haver de suspendre i estrenar al cap d’uns dies) amb les dificultats que
Tornar als escenaris Llegeix més »
Cinc anys fa que vas marxar, Carles. Aquell 2 de juny de 2017, jo era al Teatre Coliseum de Madrid fent Mamma Mia! Entre funció i funció, a l’escenari, vaig enregistrar un vídeo que vaig penjar a Twitter. Se’m feia estrany fer-ho i, alhora, en sentia la necessitat. Ens vam conèixer personalment a la ràdio
Carta a Carles Capdevila Llegeix més »
En escriure la data de la newsletter m’he adonat que som a dissabte. A algú més li passa que no sap en quin dia viu? Ho dic per no preocupar-me més del necessari… A ma mare li passa sovint, però és lògic, està jubilada i no li cal viure pendent del calendari. Els que encara
No m’agrada la meva veu, la puc canviar? Llegeix més »
Quan estudiava logopèdia vaig descobrir que les persones sordes no són mudes. Que no desenvolupin la facultat d’expressar-se oralment a través del llenguatge perquè no hi senten i, en conseqüència no el poden adquirir, no vol dir que siguin mudes. Des del punt de vista fisiològic, els és totalment factible produir so amb els plecs
Sords profunds, però hi sentim i parlem Llegeix més »
