Han passat tantes coses durant aquestes tres setmanes que no sabria per on començar a escriure. De tot el que he viscut aquests dies, hi ha un fet ben remarcable i que m’agradaria compartir amb vosaltres que encara teniu la paciència d’esperar les meves cartes i llegir-les. El 21 de novembre, al Teatre de Lloret […]
Estimats i estimades… Vaig de bòlid. Però no volia deixar passar aquesta setmana sense escriure-us quatre ratlles per dir-vos que això està sent una bogeria. Dolça bogeria. L’estrena de «Puentes» s’ha endarrerit uns dies però ja som pràcticament a punt de poder viatjar a Iowa a través d’una escenografia espectacular que ens hi portarà. Si
He fet una repassada als darrers missatges que m’heu anat deixant i avui em proposo donar resposta a una de les qüestions que heu plantejat. Gràcies per dedicar una mica del vostre temps i decidir-vos a escriure’m després d’haver llegit la carta setmanal. Un o una de vosaltres em va dir que eren cartes enriquidores.
El so que ens representa Llegeix més »
La setmana vinent entrem al teatre. És un moment molt emocionant. L’escenografia, la roba, el maquillatge, les perruques, l’utillatge, els músics, el so. La funció farà una crescuda impressionant. És un moment molt gratificant i especial. El treball fet durant trenta dies d’assaig agafarà encara més forma i en tot hi trobarem nous matisos i
Escric, amb retard, una carta que coincideix, en certa manera, amb la primera que vaig enviar ara fa vuit mesos i que es titulava «Els nervis de l’estrena». Divendres passat, us demanava al directe d’Instagram que plantegéssiu temes del vostre interès per desenvolupar-los a la newsletter. De tots els que vau proposar em quedo amb
Qüestió de focus Llegeix més »
Des de la sala d’espera d’un centre mèdic que dona a la recepció i als passadissos que porten a les consultes, observo un anar i venir del personal que amb to amable, i mecanitzat, ens criden i ens fan passar, quan ens toca, al despatx on ens visitaran. – «Senyora X? – «Si soc jo».
Allò que diem amb la veu Llegeix més »
Demà en faig 56. A mi sempre m’ha agradat fer anys i celebrar-ho amb les persones que estimo. I a vosaltres? No creieu que celebrar l’aniversari és celebrar la vida? El passat 21 de setembre va morir en Salvador Méndez, una persona diagnosticada d’Esclerosi Lateral Amiotròfica a qui, com a logopeda, he acompanyat en el
Celebrem la vida, nosaltres que podem Llegeix més »
Divendres passat, després d’haver-vos enviat la carta setmanal, vaig començar a escriure la idea central de l’episodi 16 de TU VOZ TU ÉXITO que havia d’enregistrar i publicar el dia següent. Set minuts d’episodi que vaig escriure a raig. Normalment, quan escric, rectifico molt (massa) i això no em deixa avançar tot el que voldria.
La meva veu, assaig rere assaig, es va adaptant als nous reptes que m’exigeix Los Puentes de Madison. Li estic agraïda, a la meva veu. Encara em permet experimentar terrenys desconeguts i jo m’hi llenço amb la il·lusió de quan era una nena que cantava amb la guitarra cançons d’en Serrat. La il·lusió es renova
Reptes. Sempre reptes Llegeix més »
En un article científic que desvela els mecanismes a través dels quals el cervell interpreta els senyals d’amenaces i les converteix en por, llegeixo que «La percepció de les amenaces és essencial per a la supervivència». La por és un mecanisme de defensa i la reacció fisiològica que desencadena és la paralització. La por ens
La por de la por Llegeix més »
