Fes una pausa llarga entre frase i frase… Respira suau i profundament pel nas. Estàs a una reunió. La dirigeixes. I mentre fas el què et recomano, veus com aquells que no t’atenien de cop deixen de mirar el mòbil i et dediquen la seva plena atenció! El missatge no l’emetem només quan parlem, sinó […]
Estimat Miguel… Pot ser que el teu «Bosé» no faci cas a la raó però probablement el teu «Miguel» el convenci de que sí que hi ha professionals capaços d’ajudar-te a restablir la teva veu i a pujar a un escenari de nou més aviat del què puguis imaginar-te. Miguel Bosé, entrevistat per Jordi Évole.
Miguel Bosé. Quan una veu et fa patir. Llegeix més »
Res és fruit de l’atzar. La sort, com a mètode, és poc fiable. S’apaguen els llums. Sona la música. El públic s’excita. S’aixeca el teló. Res és comparable al què sentim a l’escenari. Por, poder, angoixa, felicitat, inseguretat… Tot i aquest tsunami emocional, o gràcies a ell, ens sentim vius perquè fem quelcom únic i
Per què hi ha cantants que no comuniquen i quina és la clau dels qui sí que ho fan? Llegeix més »
Totes les veus, des d’un punt de vista fisiològic, poden emetre notes agudes… Només cal saber com fer-ho! Existeix una associació entre «cantar» i «sobre-esforç»… Percebem com a inassolibles les notes agudes del nostre rang vocal perquè rarament les visitem per cantar i encara menys per parlar. Que no les visitem no significa que no
Per què no arribo als aguts amb llibertat? Llegeix més »
Si estàs llegint aquestes línies i ets «generació digital», has de saber que va existir una època, fa temps, on no hi havia la possibilitat de clicar el «ratolí» i escoltar qualsevol mena de música a través d’un ordinador… La ràdio era l’única finestra al món i, per aquell que s’ho podia permetre, la televisió.
La nova generació de talents Llegeix més »
«Però… com és que ens truques ara?» la meva mare no creia que estiguéssim parlant per telèfon: «però, si d’aquí a dos països et toca cantar!» em venia de gust sentir la veu dels meus pares i que ells sentissin la meva per tranquil·litzar-los. Sabia que estarien vivint aquell moment amb intensitat. Era necessari treure-li
Amb veu pròpia a Eurovisión Llegeix més »
«Puc acceptar que mai més tornaré a moure els braços o les cames o que no m’aixecaré d’aquesta cadira de rodes, però perdre la veu… no poder comunicar-me… això mai podré acceptar-ho.» Cristina Corbella Sala Doctora Radiòloga especialitzada en columna i laringe Diagnosticada d’Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA) l’agost de 2017 Mare del Xavier, la
esclerosi lateral amiotròfica Llegeix més »
«Volem impulsar un centre d’alt rendiment per cantants». El Toni Cruz em detallava per telèfon en què consistiria el nou projecte televisiu que s’emetria la nit dels dilluns a TVE. Un reality show l’objectiu del qual seria mostrar la formació i preparació física i vocal de 16 concursants. «Et veus capaç de dissenyar un pla
«Mi música es tu voz» Llegeix més »
Dissimular el pas dels anys és lícit. No acceptar-lo és absurd. L’1 d’octubre vaig fer 55 anys i vaig decidir fer-me un regal especial. Vaig contactar amb David Ruano. No el coneixia personalment, però he seguit la seva feina i tenia la certesa que aconseguiria captar amb el seu objectiu allò que li demanava. «Vull
L’esclavitud de la imatge Llegeix més »
Bit by bit, putting it togetherPiece by piece, only way to make a work of artEvery moment makes a contributionEvery little detail plays a partHaving just a vision’s no solutionEverything depends on executionPutting it together, that’s what counts! La primera vegada que vaig sentir una composició de Stephen Sondheim va ser a The Broadway Album
Putting it together. The art of making art Llegeix més »
