Fes una pausa llarga entre frase i frase... Respira suau i profundament pel nas.
Estàs a una reunió. La dirigeixes. I mentre fas el què et recomano, veus com aquells que no t'atenien de cop deixen de mirar el mòbil i et dediquen la seva plena atenció! El missatge no l'emetem només quan parlem, sinó que també ho fem quan callem. Domina la pausa i dominaràs el teu discurs i la teva audiència.
Fas servir la teva veu des que vas néixer. De fet, la primera cosa que vas fer en néixer, després de respirar, va ser emetre el primer so de la vida, de la teva vida. Ningú et va ensenyar a fer-lo de la mateixa manera que ningú et va ensenyar a escalar fins al pit de la teva mare.
Tot en l’ésser humà és comunicació. La mirada. L’aspecte. El gest. La respiració. La veu.
No hauríem de perdre mai l’espontaneïtat del nen que portem dins. L’ideal seria combinar-la amb la formació i l’experiència que anem acumulant a mesura que ens fem grans. Malgrat tot, a conferències, xerrades, reunions, negociacions o classes magistrals, escolto a persones que la seva habilitat comunicativa no se situa al mateix nivell que el coneixement que posseeixen i miren de transmetre. Connectar que cridava al néixer ens retorna a la frescor i la naturalitat, quelcom tan necessari en la comunicació per seduir a qui t’escolta.
El comunicador neix o es fa?
“Jo no puc… jo no en sé… jo no tinc bona veu… jo seré incapaç d’aprendre… Sóc molt tímid”. Em sap greu contradir-te, però SÍ QUE POTS i no perquè ho digui jo sinó perquè avui dia sabem que la plasticitat cerebral existeix i els canvis funcionals en el nostre sistema nerviós ens permeten aconseguir tot allò que ens proposem, per impossible que ens sembli.
«Quan més entreno, més sort tinc». La frase la va pronunciar Gary Player, un dels millors golfistes del món, en resposta a un home gran que el mirava mentre entrenava un dels seus millors cops, el de treure la bola del búnquer i deixar-la el més a prop possible del forat o, fins i tot, introduir-la dins. Mentre el golfista culminava el cop una vegada i una altra de forma magistral, l’home li va dir: «Noi, quina sort que tens». Llavors, Gary Player li va contestar amb ironia: «Sí, té raó, quan més entreno, més sort tinc!»
La neuroplasticitat només necessita un sol element, la repetició. Els resultats venen sols, sense pràcticament adonar-te’n. I la millor notícia és que fins al darrer dia de les nostres vides el nostre cervell mantindrà la capacitat de regenerar-se i reestructurar-se. Només cal alimentar-lo! Proporciona cada dia nova informació per al teu cervell i ell la transformarà en aprenentatge i resultats.
Llavors, m’ho crec? Puc millorar la meva veu i la meva comunicació?
Si després de llegir aquest article tens cinc minuts més, et recomano que llegeixis aquestes reflexions d’alguns dels meus alumnes d’ESADE.
Fa anys que impartim cursos a professionals exigents, els quals estan en constant formació. En 4 hores de classe, la meva obsessió era aconseguir que poguessin aplicar immediatament els continguts del curs.
Si encara et queden dubtes sobre el marge de millora de la teva veu i comunicació, espero que aquestes s’esvaeixin quan llegeixis els seus comentaris.
No perdis oportunitats ni deixis de lluitar pels teus objectius a causa d’una comunicació deficient.
Aprèn a fer servir la teva veu, a parlar amb seguretat, a controlar les emocions i adequar el teu to en cada situació comunicativa. Desenvolupa un criteri sobre la teva veu i pren decisions perquè parlar, a part de pensar, implica decidir.
