L’Alba, una de les persones que segueix la newsletter, m’ha demanat en diversos missatges que expliqui com va anar la defensa del meu TFM. No estic segura que aquesta qüestió sigui de l’interès de tothom. En canvi, he pensat que un aspecte que us pot ser útil és conèixer com preparar-vos una presentació, una conferència o fins i tot la defensa del vostre TFM en cas que l’hàgiu de fer, situació en què es troba l’Alba que, d’aquí a uns dies segons em va explicar, presenta el seu. Ja saps que els teatrerus en comptes de desitjar sort desitgem merda.. Així que.. Molta merda, Alba!
Abans d’entrar en detall us explicaré una anècdota del meu TFM. No vaig voler que vingués ningú de la meva família. Volia estar concentrada i que res m’impedís posar el focus on em calia. Al final, però, m’ho vaig repensar i la meva germana Montse, la meva mare i la meva parella van assistir-hi de públic. M’hauria sabut molt greu no compartir aquest moment amb ells. A més… després de tants mesos de fer-los menjar TFM per esmorzar, dinar, berenar i sopar el mínim que podia fer era convidar-los a culminar plegats aquest cim.
DUES PREGUNTES INICIALS QUE T’HAS DE FER
Per comunicar una idea primer de tot cal tenir clar QUÈ vols comunicar i QUI és el teu interlocutor. No t’adreçaràs de la mateixa manera a una audiència d’experts en la matèria que a una audiència desconeixedora dels continguts que tractaràs.
Sovint tens clar QUÈ vols comunicar per bé que acabes per no fer-ho. M’equivoco? Dones massa informació i poc, o gens, estructurada. Per això, el primer que has de fer és tenir clara la tesi, la idea motor del teu missatge i ordenar-lo en una macroestructura que, mentalment, hauràs de tenir sempre present per no anar-te’n per les bardisses (no sé si els més joves entendran aquesta expressió).
En el cas del TFM, et venen unes “normes” imposades. Disposes d’uns 15 minuts i et recomanen no fer més de 15 o 20 diapositives. Alba, l’important al TFM és explicar la part que has desenvolupat tu (material i mètodes, resultats, conclusions y discussió). Has de dedicar els teus esforços a explicar la teva feina i no centrar-te excessivament en el marc teòric. Això em va aconsellar la meva directora de TFM i li vaig fer cas. Pel meu gust, encara em va faltar aprofundir o entrar més en detall amb els resultats.
Un cop t’has contestat de forma esquemàtica quines són les idees principals que DE CAP MANERA HAURIES DE DEIXAR DE DIR, i un cop has dibuixat el perfil del teu interlocutor, ja pots fer aquesta macroestructura que deia.
A continuació, us posaré un exemple d’una macroestructura que vam dissenyar en el darrer curs d’habilitats comunicatives que vaig donar el mes passat. I et deixo l’enllaç al proper curs que faré a maig per si t’animes a experimentar (durant 5 hores!) que comunicar millor, i gaudir mentre ho fas, és possible.
Va, anem al gra:
– Perfil ponent: una dona psiconeuroimmunòloga
– Perfil interlocutors: futurs estudiants de la disciplina
– Tesi/missatge: explicar la psiconeuroimmunologia en el context d’una formació a futurs psiconeuroinmunòlegs.
– Macroestructura: ve donada, en aquest cas, pels quatre elements en què es basa la disciplina i, en el moment d’explicar-la, és important centrar-s’hi de ple (el tema ja és prou feixuc) sense obrir més parèntesis dels necessaris. En una segona estructura (que penja de la macro) ja entrarem en més detalls si convé.
1. processos psicològics…
2. sistema immunològic…
3. sistema nerviós central…
4. sistema endocrí…
Estructura final:
Hola, em dic X i estic formada en Psico… Sou aquí perquè en un futur voleu formar-vos com a Z i el meu objectiu és explicar-vos de forma clara i precisa què és la psiconeuroimmunologia, quins beneficis atorga a les persones que s’hi tracten de manera que us feu una idea molt clara i pugueu decidir amb la vostra futura formació amb tota la informació a la mà (això és només un exemple).
La Psiconeuro… es basa en A, B, C i D.
A significa…
B fa referència…
C vol dir…
D s’encarrega de…
PARAULES VALOR
D’altra banda, cal que tinguis en compte les PARAULES VALOR, que en dic jo. Aquelles paraules (o frases curtes) que vols que quedin ENREGISTRADES en la ment del teu interlocutor per això de cap manera has de deixar de dir!
En l’exemple que us he donat, la paraula o idea valor era sens dubte posar en relleu que aquesta disciplina té un rigor científic i es basa en l’evidència científica.
SUPORT VISUAL
El power point ha de ser una eina visual de suport al vostre missatge. Eviteu fer power points plens de lletra amb la mateixa informació que ja esteu explicant oralment. Això en un TFM està específicament indicat a la rúbrica d’avaluació i hem d’evitar fer-ho!
EL MÉS IMPORTANT: ASSAJAR
Res del que t’has preparat tindrà la força i l’impacte que desitges si no ho assages. Digues en veu alta el text que t’has preparat. Diga’l molts cops, de moltes maneres, buscar matisos. Sigues conscient de parlar a poc a poc i sobretot expressa les idees i els pensaments des de la necessitat de dir-los. Quan ho fem, quan parlem des de la necessitat vital de comunicar, és quan el missatge no sona mecànic ni automàtic per més que l’hàgim assajat. Sona autèntic i ressona en el cervell de l’interlocutor, que és el més important i el que busquem!
ANÀLISI
Enregistra’t en àudio i vídeo i analitza’t. A ningú ens agrada escoltar-nos i veure’ns, però és fonamental fer-ho si vols millorar la teva performance. La repetició és la via per assolir els resultats. Igual que en Messi quan assaja el xut d’una falta 100 cops, si és necessari, nosaltres hem d’assajar els textos, dir les paraules, deixar que ressonin, enregistrar-nos i escoltar-nos i veure quin efecte produeix el missatge que hem preparat articulat amb el so de la nostra veu.
CONCLUSIÓ
Sembla fàcil oi? Ho és. Només cal dedicar-hi hores i reflexionar, decidir, estructurar, planificar i assajar molt. Bé, desitjo que aquesta informació t’hagi estat útil.
Dit això, em fa ganes compartir amb vosaltres que el meu TFM no podia anar millor. Vaig quedar molt contenta de la presentació perquè vaig aconseguir estar tranquil·la i gaudir el que jo sentia com “el meu moment”. Un moment que ha arribat amb 2 anys de retard per tot el viscut a la pandèmia. I si vaig poder gaudir d’aquest moment és perquè ho duia tot molt preparat i assajat. No hi ha cap altra via. Les coses no surten perquè si. La sort, com a mètode, és poc fiable! I si la sort existeix val més que ens exampi havent fet els deures.
Avui m’estic allargant molt. No vull acabar la carta sense compartir amb vosaltres l’emoció viscuda aquests dies amb l’estrena del podcast. Expressar el que sento, ara de cop, em costa molt. M’ho de de rumiar. Però ho faré. Tinc ganes de reflexionar-hi i compartir-ho. En el podcast he trobat un mitjà ideal per fer el que més m’apassiona: divulgació de la veu humana.
La rebuda ha estat impressionant. No m’ho pensava pas. Els comentaris del meu entorn, gent que m’estima i que sé que em dirà la veritat, han estat molt bons. Persones que em diuen que s’han emocionat, que els agrada el rigor científic, que troben encertat el to. En fi, estic molt molt entusiasmada.
Ens llegim (i escoltem) la setmana vinent. Gràcies de tot cor per ser-hi.
Bona Diada de Sant Jordi!
