Vaig créixer amb música. El meu avi era cantant d’òpera i m’encantava acompanyar-li en els seus assajos i veure-ho en els vídeos que la meva àvia tenia de les seves actuacions, interpretant mil i un personatges diferents. Així doncs, als cinc anys, vaig començar a estudiar música i a tocar el violí. Però al cap de molt poc el vaig veure clar, jo volia fer el mateix que el meu avi: cantar i actuar.

De gran vaig descobrir altres passions com, per exemple, escriure i parlar. Sempre he parlat molt, “parla pels descosits” deia sempre la meva mare. Per aquest motiu vaig estudiar periodisme, per a aprendre a articular millor el meu discurs i poder defensar tot allò en què creia. Però mai vaig deixar de pensar en el que sabia des de petita, que volia pujar-me als escenaris i aconseguir aquesta màgia que havia vist que realitzava el meu avi. Així que em vaig decidir per estudiar teatre musical.